Enric Maurí, El Fou, Cardedeu,1957.

Des de 1983 ha participat en exposicions, festivals i seleccions de vídeo

Exposicons individuals:

“Mecanismes del ser” Museu de Granollers. La Gran Festa ACVIC Centre d’Arts Contemporànies i Centre d’Art La Rectoria, de Sant Pere de Vilamajor. Instal·lacions furtives La fàbrica de les arts, espai d’art, Roca Umbert Granollers/BBAA dins del simposium Internacional. “topographies invisibles, Barcelona. · La manifestació dels arbres / Banderes No. D’Enric Maurí i Yamandú Canosa. Espaimetalvital.Art.hort Cardedeu, Barcelona. Què és per vostè l’art?  Rodalies3, Roca Umbert, Granollers, Barcelona. · Jo què puc fer? Galeria Fidel Balaguer,Barcelona. Jo què puc dir? Galeria H2O,Barcelona. La gent al carrer camina, no camina. L’Aparador. Museu Abelló. Mollet del Vallès.  Simulació/Seducció i un paisatge. Galeria Antonio de Barnola, Barcelona.  Life’s Rounds. Galeria 44 – art contemporani -. Barcelona. Allà, enllà. Centre d’Art Santa Mònica. Barcelona. Casa. Sala El Roser. Ajuntament de Lleida. · Aisatge. Museu d’Art de Girona. Galería AD HOC. Vigo. Estat de coma. Galeria Artual. Barcelona. · Galeria Central. Sabadell. Gallery 72. Omaha NE. EUA.  Galeria Studio Oggetto. Itàlia. Galería Post-Pos. València. Galeria Axe Actuel. Toulouse. França. Centre Cultural de Terrassa.

Col·lectives:

“Tecnologies de la violencia” Artssantamònica. Barcelona.  “El Geni de les coses” ODA, exposició itinerant. “Silencios e susurros”, Fundació Vera Chaves Barcelos, Porto Alegre, Brasil. “Efecte Souvenir”, Disseny Hub, Barcelona. 7.2 Projectes. CASM, Barcelona i Centro de Arte Joven, Madrid. Distància interior” galería 44, Barcelona. · Formas del exilio. Galeria Claramunt. Barcelona. Retrats d’artista. Galeria Ferran Cano. Barcelona. Sala H. Vic.  Gallery 72. Omaha, NE. EUA. Galeria Éveline Canus. La Colle sur Loup. França. Biennal de Girona. 1a Biennal Internacional de Cannes. Cannes, França i Museu de Girona. 1989. A l’entorn de 12.000 m2. Espais, Centre d’Art Contemporani. Girona. A partir del darrer somni. Galeria Eude. Barcelona. Trepitjant. Espais, Centre d’Art Contemporani. Girona. Galeria 4 Gats. Palma de Mallorca. II Festival d’Art Contemporani. Le garage. Sète. França. Le Sud Attaque-Calicots. Chemin de Moularès. Montpellier. França. Galeria Studio Oggetto. Italia. Art Concept. Berlín.

Festivals:

25hrs Art Foundation Festival Internacional de Vídeo. Poliesportiu del Raval. Barcelona i Londres. Tremoulous light’ i ‘Memòria’. Festival Internacional de cinema d’Hivern de Sarajevo. Loop,Barcelona.

Intervencions art public:

Bon Viatge Instal·lació permanent al vestíbul de l’estació de metro Maresme i Fòrum. Barcelona. Metamemòria, Parada de metro, trinitat nova.

Participació en fires:

Arco Madrid amb les Galeries:  Studio Oggetto, Antonio de Barnola, galería 44. Fira de Basel, Londres, Bari. Studio Oggetto.

enricmauri.blogspot.com

 

Com a artista asociat a Roca Umbert desenvolupa el projecte:

“De la caseta i l’hortet a la civitas autista”

fotografia,vídeo, documents i gràfics.

El projecte parteix d’una reflexió sobre la transformació del territori. Dos moments claus per al desenvolupament teòric són la política d’habitatge que va promoure Francesc Macià als anys 30, amb la proposta idíl·lica de «La caseta i l’hortet», i en l’altre extrem el desarrolismo aplicat per les polítiques franquistes en el disseny del parc residencial.

El projecte té com a objectiu entrar en el entramats socioeconòmics i políticoculturals que es generen al voltant de la creació de les urbanitzacions des dels anys 60. Es fixa en la repercussió ambiental i paisatgística de les àrees rurals de l’entorn.

Aquests espais són susceptibles de reformulacions contínues, i molt sensibles a les variacions econòmiques. El periurbà van tant vinculat a l’activitat agrària, com a les dinàmiques de la urbanització (Sempere Roig, 2008, págs. 131-132).  És una zona en transició permanent, on hi repercuteixen diferents aspectes, com la mobilitat laboral, processos migratoris, la cultura del lleure, etcètera, i això fa que els llocs es visquin de diferents maneres i velocitats.

La seqüència ‹‹rotonda–casa adossada–jardí–benzinera–centre comercial›› ha anat colonitzant explotacions agrícoles, zones de transició i extensions periurbanes. Això, al costat de la concentració del lleure i els serveis en zones separades, comporta riscos socials (Muñoz, “Territoris i hàbitats sostenibles. Estratègies d’ocupació, sinergies d’urbanització”, 2010, pág. 6).  A més, aquesta homogeneïtat no contribueix a la creació de xarxes de sociabilitat ni a la generació d’espais de convivència.