Ruben Torras Llorca, Sant Vicenç de Montalt, 1978.

Viu i treballa a Barcelona. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB), 2010. Posteriorment cursa el Màster Oficial “Creació artística: realismes i entorns” Universitat de Barcelona (UB) 2010-2011.

Les seves inquietuds van dirigides cap als diversos llenguatges d’expressió, procediments i eines pròpies de la nostra contemporaneïtat; valora la hibridació i fusió entre múltiples mitjans artístics i processuals com un enriquiment de l’expressió plàstica.

La seva obra fa referència a les múltiples realitats. Espais aparentment sòlids com geometries i estructures arquitectòniques, iconografia i motius (el cos, urbanització, turisme, tecnologia i velocitat) són descontextualitzats per fusionar-se amb paisatges naturals o mentals, i conviden l’espectador a explorar nous territoris. Les fronteres entre els espais artificials, públics i naturals es confronten per simbolitzar les noves realitats que modulen el mosaic de la identitat cultural.

Actualment treballa en el camp de la recerca pictòrica, el fotomuntatge i la interactivitat.

Les principals exposicions individuals que ha realitzat han sigut a la Galeria My Name’s Lolita Art de Madrid, Galeria Pep Llabrés Art Contemporani de Mallorca, Galeria Víctor Lope Arte Contemporáneo de Barcelona, Galeria Atelier de Barcelona, Galerie DOK de Suïssa i Galerie Ganache de Bèlgica.

Alhora, ha participat en fires d’art i col·lectives com Art Madrid, Incubarte, Ikas_Art, Konvent.0, For Real Art Fair i MAC Mercat Audiovisual de Catalunya.

Altres activitats:

Ruben Torras forma part del col·lectiu Pole Noise. Art interaciu i multimedia.

www.rubentorras.com

www.polenoise.com

 

Durant la residència a Roca Umbert desenvolupa el projecte:

Els Iconoclastes

“Els Iconclastes” es una construcció de mons imaginaris a partir d’imatges alienes, extretes d’arxius de caràcter documental d’època, de manera que l’apropiació i la descontextualització marquen les directrius del projecte. Utilitzant el fotomuntatge com a mètode per fusionar la fotografia amb el llenguatge pictòric, les imatges van perdent la seva funció documental per anar cap a una estètica delirant i captivadora de narrativa oberta que convida a múltiples lectures.

Es tracta d’un gest de complicitat amb fenòmens socials que formen part de la nostra història, i segueixen tenint avui en dia certa vigència en alguns territoris.

Els Iconoclastes ens introdueix en una arqueologia fotogràfica que es va transformant en un viatge  personal imaginari,  transportant-nos a nous mons que es troben a la frontera del que és aparentment real i la ficció.