Florence Girardeau ha estudiat a l’Escola Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París. La qüestió del cos, a través de la performance i de la dansa butoh, arriba a ser una temàtica important en el seu camí. La escriptura i la poesia també són teixits subyacients del seu treball. L’art del vídeo es converteix per ella en el mitjà preponderant.
Des de llavors es desenvolupa una pràctica multidisciplinària: dispositius, instal·lació, videografia, dibuix, collage, fotografia. La concepció dels seus treballs es dirigeix ​​a desviar un punt de vista previst o suposat, i pensar els voltants, el marge, o també la relació i l’espai entre les coses. La seva pràctica artística qüestiona els processos de percepció, des de l’innat fins al fet, del cos físic i els seus sentits fins a l’activació de la memòria animal o cultural. Les obras posen en front la percepció corporal a l’espai, és a dir, nocions d’escala, d’orientació, de marques, també a les nocions de lloc, de territori i d’arquitectura. De la seva obra sorgeix una inquietant raresa. A partir del que viu com a matèria no-organitzada, fa sugir idees d’absència, de desaparició, una temporalitat alterada, o mineral.
Resident de 2010 a 2017 a Le 6B, Saint-Denis, fa el comissariat de diverses exposicions, s’implica en col·laboracions amb altres disciplines, com la música, l’urbanisme i l’arquitectura, la dansa i el teatre. Seguint l’escriptura poètica, aborda nous processos per filmar en col·laboració, i realitza el curt Les grands sables (2014). A partir del 2015 s’inicia el projecte Sable Noir que finalitzaría el 2016. Aquest mateix any, s’inicia treballs col·laboratius entre lloc, dansa i vídeo.

 

Durant la residència a Roca Umbert desenvolupa el projecte:

Deltas és un projecte de film experimental que imagina l’exploració corporal de llocs i l’aparició de la ficció. Es proposa seguir tres personatges principals explorant paisatges a Catalunya. El mètode de treball es basa sobre principis de col·laboració, d’improvisació i d’experimentació. Se enfoca sobre la característica plàstica, amb materials, objecte i espais. El territori principal de la pel·lícula és el Delta de l’Ebre, on es desenvolupen les escenes de La Bateleus »(la traducció seria« La Maga », però la versió francesa té més del paper de l’artista o del saltimbanqui), i de« Els pantans ». La escena «Contrapartida» es passarà al riu La Tordera, i l’escena «Huertos salvajes» es desenvoluparà a prop de Vallbona i de les autovies. Altres llocs, interiors i exteriors, seran gravats. De estructura «rizomica» (de «rizomique» en francès), la narració no es planteja com les narracions tradicionals. Suggereix un món proper a la ciència ficció (o més bé d’anticipació i de distància) i de l’oníric.
Les diferents fases del projecte, d’escriptura, de dibuix, d’ubicació fotogràfica, de creació d’objectes, de treball corporal amb participants, de col · lecció d’àudio de vocals … van constituir un «corpus» artístic entorn de la pel·lícula