Laia Estruch i Mata (Barcelona 1981).

És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2010). Cursa últim any de llicenciatura estudiant Performance Art i Art Sonor a la Universitat The Cooper Union (Nova York, 2010).

Els seus projectes s’inscriuen en l’àmbit de la performance des d’on treballa amb la veu com a dispositiu i espai d’experimentació de propostes artístiques. Són treballs que investiguen i qüestionen el sistema de signes del llenguatge oral i la seva interacció humana amb una aproximació, performativa i crítica, als usos i les funcions de la veu.

Ha rebut beques, premis i residències com els de Nau Estruch a Sabadell (2010), BCN Producció 2011, Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya (2011), BCN Producció 2012, La Fragua The Forge Art Residency a Còrdova (2014) i Artistas en Residencia 2017 de la Casa Encendida i el CA2M de Madrid. Ha presentat performances al MACBA (2012), al Centre d’Art Contemporàni de Barcelona Fabra i Coats (2012), al teatre La Villarroel de Barcelona (2013), a la galeria Demolden Video Project de Santander (2013), a JuneFirst gallery de Berlín (2014), a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona (2014), a la galeria ADN de Barcelona (2015), a la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac (2015), a la Fundació Joan Miró de Barcelona (2016), al Centre Párraga de Múrcia (2016), al Teatre Pradillo de Madrid (2016) i a l’Antic Teatre de Barcelona (2016), entre altres llocs. Ha realitzat workshops dins del programa educatiu del MACBA (2015-2016) on també va participar al programa educatiu Escoles Magnet (2015). Actualment participa en la 8a edició del programa En Residència (Creadors als instituts de Barcelona). La seva obra es troba present en col·leccions privades i públiques, com la col.lecció del Banc Sabadell, la col.lecció del Centre d’Art Fundació Palau de Caldes d’Estrac i la col.lecció Patrim, de l’Universitat de Belles Arts de Barcelona.

 

Durant la residència a Roca Umbert desenvolupa el projecte:

“Moat”

El projecte Moat és una pràctica escènica experimental. Simultàniament i com a obra oberta, arrenca un estudi sobre la veu i el cos en les arquitectures del joc. Aquesta peça neix de la necessitat d’obrir noves línies de recerca relacionades amb el moviment del cos en relació a la veu i a la paraula per explorar i forçar els seus comportaments en les arquitectures dels parcs infantils de principis de segle XX. Moat s’inscriu en el marc de la performance, en el qual habitualment treballo amb la veu com a matèria prima, element vertebrador, dispositiu i espai d’experimentació. Però en aquest projecte vull fer un pas més enllà qüestionant el sistema de signes del llenguatge oral i fent una aproximació crítica als usos, funcions i accidents de la veu. Per a això s’analitzaran les possibilitats emotives de la veu a capella i del cos sense teatralizar obrint un espai de reflexió entorn al caràcter performativo del registre sonor i l’arxiu oral. Per a l’activació performática de Moat utilitzo una estructura de ferro (creada a partir de la recuperació de diferents elements i formes tipològiques de parcs infantils de començaments del segle passat) que funciona com a escena, partitura, instrument i arxiu. A través d’una relació directa entre cos i estructura Moat persegueix experimentar, fixar sons i recorreguts generats per cos i veu prenent com a referència els comportaments corporals i acústics d’aquests espais d’esbarjo. Moat es converteix en un espai transversal mitjançant la realització d’una sèrie de performances, el registre sonor de la qual dóna lloc a una recerca audible, dins de l’estructura de ferro transitable. És un treball d’estudi presentat en escena a l’Antic Teatre de Barcelona el dia 1 de desembre de 2016, és una acumulació d’exercicis sense teatralizar, de carn, alè i ferro que es troba en la fase de creació.

www. laiaestruch.com