Nou capítol del podcast Engranatges: els sabons de Granollers

En aquest pòdcast del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya se'n presenta un recorregut exhaustiu sobre l'evolució de les pràctiques de rentat de roba i les indústries associades a les rentadores, sabons i detergents. Inicialment, la rentada de roba era una tasca àrdua que es feia en rius o safareigs públics. Els safareigs no només alleugerien el treball físic, sinó que també esdevingueren espais socials per a les dones, on compartien converses i experiències. A Catalunya, els safareigs es van establir majoritàriament al segle XIX i XX, i alguns encara es conserven com a patrimoni arquitectònic.

La invenció de la rentadora va transformar aquesta activitat. La primera rentadora automàtica va ser patentada per Alva John Fisher el 1908, i en dècades següents les millores tecnològiques van fer que aquestes màquines fossin més accessibles. Durant els anys seixanta, la rentadora es va popularitzar a les llars espanyoles, coincidint amb la modernització de les llars amb electrodomèstics com el frigorífic i el televisor.

A més, el text aprofundeix en la història del sabó, que inicialment es fabricava a partir de cendra i greixos. La descoberta de l’hipoclorit de sodi per Claude Louis Berthollet el 1785 va permetre millorar el procés de blanqueig. A Espanya, la marca Conejo va liderar el mercat del lleixiu des de finals del segle XIX, convertint-se en un producte essencial per a la higiene domèstica. Altres marques espanyoles destacades com Norit i Detersolín també van contribuir a l’expansió de la indústria de sabons i detergents.

I ens parla específicament de Granollers, ja que l’any 1934, Joan Camp Uñó va fundar una empresa de sabons que fabricava inicialment lleixiu i sabó d’escates. La Camp es va fer famosa quan els propietaris van contractar Manuel Luque, un directiu canari, per professionalitzar la direcció i reflotar la companyia en un moment en què passava per serioses dificultats després del fracàs de la política de preus baixos que havien impulsat. Luque va ser l’ideòleg d’una estratègia publicitària trencadora a Espanya, d’inspiració nord-americana, amb la famosa sentència: «Busque, compare y si encuentra algo mejor, cómprelo», i d’un pla de viabilitat que va permetre capgirar els números de Camp en només divuit mesos.

El pla de viabilitat va anar sobre rodes i en poc temps productes en pols com Colon i Elena ja tenien una quarta part de la quota de mercat espanyol, en competència amb gegants internacionals com Unilever o Henkel. L’empresa va ser un dels motors econòmics del Vallès Oriental els anys vuitanta i, finalment, el 1989, els germans Camp van optar per vendre-la a l’alemanya Benckiser. Deu anys després, Reckitt i Benckiser es van fusionar i van establir la societat que actualment controla la fàbrica i continua fent els detergents originals, com ara Colon, Elena i Flor.

El segle XX va veure l’evolució cap als detergents sintètics, que van substituir progressivament el sabó tradicional per la seva eficiència i capacitat de rentat en aigües dures. Aquesta innovació va transformar completament la higiene domèstica, sent una peça clau per facilitar les tasques domèstiques.

En conjunt, el text traça com la introducció d’electrodomèstics, lleixius i detergents va alliberar les dones de tasques domèstiques molt pesades, mentre contribuïa a millorar les condicions d’higiene a les llars.

Podeu escoltar aquest magnífic podcast en aquest link que teniu a continuació: