Història

L’any 1936 l’empresa fou requisada pels obrers i va prendre el nom d’Espartacus. El gener de 1939 va patir una forta destrucció arran d’un incendi provocat, però lentament es va anar recuperant i a la dècada dels cinquanta es va construir la tèrmica, per permetre l’autonomia de la fàbrica en el proveïment elèctric, ja que les constants restriccions elèctriques obligaven a fer aturades en la producció. S’inicia aleshores la modernització de la indústria i es fabriquen gran quantitat de teixits entre els quals destaquen les peces de cotó: bates, jocs de taula, llençols, roba militar, roba texana… Segurament el fet d’unificar en una sola empresa tot el procés de producció (batanar, filar, ordir, teixir i tenyir) va fer que els teixits de Roca Umbert fossin tan apreciats per la seva qualitat.

El 1971 es tanquen les naus de Sant Feliu de Codines i els propietaris s’acullen al pla de reestructuració tèxtil. Cinc anys més tard s’inicia el trasllat de la filatura de Granollers a la Batllòria (Sant Celoni). El 2n pla de reestructuració arriba el 1978 i, tot i les vagues generalitzades, la fàbrica tanca les portes l’any 1991.

Roca Umbert va ser una fàbrica exemplar pel que fa a alguns projectes que anaven més enllà de les obligacions legals. En són exemples la casa cuna, on es criaven fins a 5 anys els infants de les mares treballadores, i el cosidor, un espai on podien formar-se les treballadores solteres per saber portar una casa.

El procés de transformació

Una tercera part de la superfície de l’antiga fàbrica tèxtil de Roca Umbert es municipalitza. El gener de 2003 el Ple de l’Ajuntament de Granollers aprova el Pla d’Usos del projecte Roca Umbert com a fàbrica de les arts i el novembre de 2004 s’aprova el Pla Director arquitectònic. Ambdós documents han estat el full de ruta que ha anat guiant la rehabilitació dels 21.000 m2 que actualment té Roca Umbert, cap a un nou centre de creació contemporània.

Des que es va obrir el Centre Tecnològic i Universitari (2003), Roca Umbert ha estat un projecte en evolució contínua: el 2005 s’inaugura la biblioteca; el 2006, La Troca Centre de Cultura Popular i Tradicional, el bar, el CUB espai d’assaig musical i les oficines; el 2008, l’Espai d’Arts; el 2009, el Centre Audiovisual; el 2010, el Centre de Creació i Difusió Musical NauB1 i la nau polivalent de Dents de Serra, i el 2011 es rehabiliten els tallers de producció de la festa major i la Tèrmica en una primera fase de les obres, com a centre d’interpretació del passat industrial.

Paral·lelament, empreses privades s’han anat establint a Roca Umbert: el Taller Sarandaca (2005), Arsènic, Espai de Creació (2011) i el taller de l’artista visual Joan Fontcuberta (2013).

Roca Umbert és un espai cultural en constant transformació, al servei dels processos creatius, la formació artística i el diàleg entre les arts, que avança cooperant amb el teixit econòmic emergent, sobretot amb la indústria audiovisual.

El seu caràcter multidisciplinari i l’enfocament integral de la creació, que comprèn la investigació, la creació, la formació, la producció i la difusió són els eixos d’acció de les àrees que conformen Roca Umbert, i la seva activitat es va intensificant a mesura que avança també la rehabilitació de les naus.

Un escenari únic on la literatura, la música, la cultura popular, les arts visuals, els audiovisuals, el pensament, el patrimoni poden combinar-se i entrecreuar-se per experimentar en tots els camps de la creació contemporània i on poden ser compartides entre els creadors i la ciutadania.

Una innovació oberta i col·laborativa que fa de Roca Umbert un laboratori més que un contenidor, que coopera amb el teixit econòmic i social de la ciutat de Granollers.