Pau Minguet

Durant la residència a Roca Umbert va desenvolupar el projecte: Arxiu F.S.O.

Les fotografies, els registres d’imatges, són un element de rememoració d’un temps passat que té la necessitat, no només del fenomen visual, sinó també de l’auditiu per tal de ser rememorat o repensat. El fet d’arxivar sovint ha anat lligat a una idea de perdurabilitat, com si els calaixos plens de documents es convertissin en una espècie de vanitat de la persona que els va recopilar i organitzar. Aquest projecte, permet revisar els mecanismes que el Siscu emprava i l’enorme quantitat de material del qual disposem per tal de poder replantejar-nos qüestions molt més lligades amb el nostre present: el paper que juguen les imatges del passat en la nostra contemporaneïtat; el sentit de conservar un arxiu de manera analògica i la bellesa que rau en el propi objecte arxivador; les maneres que tenim de viure, experimentar i conviure amb els espais que ens envolten; les possibilitats d’aproximar-nos al nostre territori…

Biografia

`Pau Minguet (Cornellà de Llobregat i Belltall, 1994) és pagès de cap de setmana i historiador de l’art —estudiant dels fenòmens visuals.

En les seves obres treballa un aiguabarreig de condicions propícies per a l’observació:

Fixar-se detingudament en els elements que no acostumen a atreure la nostra mirada fa que el nostre imaginari es converteixi en un pou inesgotable d'idees i d'elements que són capaços d'entortolligar-se amb els temps passats, per tal de versar sobre el nostre present convuls i accelerat.

Ara bé, aquest present monopolitzat per l'art dels noms únics, dels suports virginals i del capitalisme que vessa de les cases de subhastes ha de confrontar-se a l'incipient art de la participació, de la quotidianitat i de la confluència de persones, idees i noves maneres de fer. Pràctiques i manifestacions artístiques més transversals, més allunyades de la veneració cristològica del fet artístic de l'antic règim, aquelles en les quals els autors de les respectives obres —enclaustrats en una cartel·la— creen en el públic epifanies superficials i genuflexions d'efecte dominó.

Dins de la renúncia o la negativa, més aviat la confusió, de no saber quin camí escollir em trobo dins d'una espècie de tros de terra on el sòl mig erm es converteix en bressol i receptacle de diverses collites. Els pagesos, aquells de veritat, saben perfectament que explotar un bocí del seu terreny amb el mateix producte, collita rere collita, xucla els nutrients de la terra i la producció minva amb els anys. Què millor que posar en pràctica la rotació de cultius? No he de ser tossut en voler plantar sobre meu una sola llavor, sinó anar provant diverses fórmules que facin de mi un camp fèrtil i productiu. I, si cal l'ús del guaret, no dubtaré a aferrar-m'hi perquè les pluges, el glaç i la calor facin del meu sòl confús, del meu cervell cagadubtes, un terreny preparat per fer néixer, brotar, noves llavors fins a trobar la combinació menys imperfecta.