Enric Maurí Vila

L'any 2022, com a artista associat a Roca Umbert va desenvolupar el projecte: De la caseta i l’hortet a la civitas autista

El projecte parteix d’una reflexió sobre la transformació del territori. Dos moments claus per al desenvolupament teòric són la política d’habitatge que va promoure Francesc Macià als anys 30, amb la proposta idíl·lica de «La caseta i l’hortet», i en l’altre extrem el desarrollismo aplicat per les polítiques franquistes en el disseny del parc residencial.

El projecte té com a objectiu entrar en el entramats socioeconòmics i políticoculturals que es generen al voltant de la creació de les urbanitzacions des dels anys 60. Es fixa en la repercussió ambiental i paisatgística de les àrees rurals de l’entorn.

Aquests espais són susceptibles de reformulacions contínues, i molt sensibles a les variacions econòmiques. El periurbà va tan vinculat a l’activitat agrària, com a les dinàmiques de la urbanització (Sempere Roig, 2008, pàg. 131-132).  És una zona en transició permanent, on hi repercuteixen diferents aspectes, com la mobilitat laboral, processos migratoris, la cultura del lleure, etcètera, i això fa que els llocs es visquin de diferents maneres i velocitats.

La seqüència ‹‹rotonda–casa adossada–jardí–benzinera–centre comercial›› ha anat colonitzant explotacions agrícoles, zones de transició i extensions periurbanes. Això, al costat de la concentració del lleure i els serveis en zones separades, comporta riscos socials (Muñoz, “Territoris i hàbitats sostenibles. Estratègies d’ocupació, sinergies d’urbanització”, 2010, pàg. 6).  A més, aquesta homogeneïtat no contribueix a la creació de xarxes de sociabilitat ni a la generació d’espais de convivència.

Biografia

Enric Maurí Vila, de Cardedeu, treballa en diferents registres, fa un ús lliure dels llenguatges i se serveix d'una diversitat de mitjans, com la pintura, el dibuix, l'escultura, el vídeo, la instal·lació, la fotografia o la performance. La seva obra s'articula a través d'interrogar i d’interrogar-se com a mecanisme de debat i pensament. Els seus projectes aborden qüestions socials, el medi ambient, l’economia, el paisatge i la guerra, entre d’altres. En les tres últimes dècades ha participat en la creació de revistes i espais d'art i també ha comissariat cicles d'art contemporani, majoritàriament a Barcelona.  

Va guanyar el Premi Fundació Reddis 2020 amb Atlantis juntament amb Nathalie Rey, (2020) i el seu treball La Pedra filosofal va ser seleccionat a l’Open Panoràmic (2021). 

Enric Maurí ha presentat projectes a llocs com l’Arts Santa Mònica, Artual, la Galeria Antonio de Barnola, la Galeria HO i la Galeria 44, a Barcelona; la I biennal de Cannes i la Galeria Axe Actuel, a França; Studio Ogetto, a Itàlia; Espais, a Girona; Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers; El Roser, a Lleida; 72 Gallery, als EUA; Tecla Sala, a l’Hospitalet de Llobregat; Can Palauet, a Mataró; ACVIC, a Vic; Aldtu, Reus i Centre de Lectura, a Reus; Ad Hoc, a Vigo;  Glougair,  a Berlin; Le sud Attaque, de Sette, a França; Kastanien, a Berlin; i als museus de Girona, Granollers, Mollet del Vallès i Cardedeu. Ha participat en el Festival d’hivern de cinema a Sarajevo; al de 24h de vídeo internacional, a Barcelona i Anglaterra; Loop, a Barcelona; i Panoràmic, a Granollers. També ha presentat obres a fires d’art com ara Arco, de Madrid, i a altres ciutats europees com Basilea (Suïssa), Bari i Torí (Itàlia) i Londres. 

A més, és autor de dues instal·lacions públiques a la ciutat de Barcelona: Bon viatge i Metamemòria. 

Enllaços

• Web: enricmauri.blogspot.com 
• IG: @enricmauri5