Diables de Granollers

L’any 1985 neix a la Colla dels Blaus de Granollers un grup de diables per tal d’engrescar la Festa Major de la nostra ciutat. A causa de l’acceptació obtinguda, es decideix formalitzar aquest grup com a Diables de Granollers i es contribueix així a la recuperació d’una de les més arrelades tradicions catalanes.

La forta participació de la gent ha convertit l’espectacle en un ambient on tothom que tingui ganes de ballar, fer gresca i xivarri hi té cabuda. Els diables, amb el seu foc i el seu ressò dels timbals, hi posaran la resta. En aquests més de 25 anys hem saltat, espantat, animat, encès, socarrimat i cremat per tot arreu. Tot i així, cada any sortim al carrer per omplir de foc la nostra Festa Major.

Divendres de Festa Major a Granollers, poc abans de les 9 del vespre, els timbalers entren a la Porxada engrescant la gent amb el so dels timbals. Al punt de les 9, mentre els diables reben les darreres instruccions, els timbals van a buscar el Bailo, que s’encarrega de dur la torxa que encendrà el correfoc. Els diables reben les “carretilles” de la mà del saquer. Serà aquest qui repartirà la pirotècnia al llarg del recorregut. Amb les forques a punt, els diables s’adrecen a l’encenedor. Tot és a punt: comença el foc.

Els diables s’obren pas enmig de la gentada embogida pel so dels timbals i l’olor de la pólvora. El públic els incita reclamant més foc, més espetecs, més canya…! S’inicia un ball d’espurnes fins arribar davant de la Fonda Europa. En aquest punt del recorregut, els diables carreguen les forques amb un “sortidor francès”. Fan una rotllana al voltant de l’encenedor i, amb les forques enceses, es disposen agenollats en cercle de cara al públic, tot desafiant-lo a què resisteixi, ajupit, el torrent de foc. És en aquest moment quan entren a la rotllana la Diablessa i el Llucifer, tot demostrant la seva potestat sobre els seus serfs i la resta de simples mortals.

El Llucifer s’identifica per dur un gran ceptre (o ceptrot) en forma de taüt i es destaca per la quantitat de foc que llueix. La Diablessa és la dona del Llucifer. A Granollers és reconeguda per les faldilles vermelles, el bigoti i la barba, ja que, tradicionalment, és representada per un home. Duu una forca que es diferencia de les altres per ésser una mica més gran i lluir el pendó de la colla.

El correfoc avança per la carretera com a cercavila de lluïment, fins arribar a la plaça de la Corona, on es repeteix la veneració dels diables i del públic cap al Llucifer i al Diablessa. Els diables es preparen pel carrer de Barcelona i reprenen l’alè al Carrer del Príncep de Viena, espai del recorregut on no hi ha foc.

Quan arriben al carrer de Barcelona, el carrer del foc, els diables s’aturen i el públic aprofita per endinsar-se en el que serà el pitjor dels inferns. Els diables envesteixen sense miraments tot aquell qui gosa posar-se al seu davant. El públic es veu atrapat entre les seves forques i un sostre de foc que els agafa per sorpresa.

A l’alçada de la Plaça Guillamet es fa la carretillada, amb la qual es finalitza el correfoc i es dóna pas al ball del Drac (construït en commemoració del cinquè aniversari dels Diables de Granollers).

A la Porxada, el Drac fa els seus balls tradicionals. En una de les peces, el públic l’acompanya amb bengales que els mateixos diables reparteixen. Amb el darrer tro de la traca s’acaba la festa de foc i comença la festa de l’aigua.

Enllaços

Correu: info@diablesdegranollers.com
Web: www.diablesdegranollers.com
IG: @diablesdegranollers
TW: @diablesgrn
FB: www.facebook.com/pages/Diables-de-Granollers/104339982981759