Enric Maurí Vila

Durant la seva residència aquí a la fàbrica, Enric Maurí desenvolupa Traces d’un projecte truncat: les Escoles unitàries d’Alfou.

Les Escoles Unitàries d’Alfou varen ser ideades d’acord amb els objectius de les escoles republicanes. Aquestes escoles van quedar a mig construir, en una barriada agrícola situada lluny dels nuclis urbans més propers de Sant Antoni de Vilamajor, Llinars i Cardedeu. L’objectiu era crear una escola al mig de la natura per procurar que els fills dels pagesos poguessin assistir-hi de manera regular, cosa que no era freqüent per les distàncies, les inclemències del temps o les feines del camp.

El projecte artístic pretén donar visibilitat a allò que no va poder ser, a partir d’un document videogràfic que s’aproxima a l’àrea geogràfica que cobria l’escola, amb recorreguts –o derives- per les masies i les zones que han estat urbanitzades posteriorment, i vídeo entrevistes als descendents dels qui haurien estat alumnes de l’escola rural.

El projecte també vol analitzar la situació actual del barri agrari d’Alfou, segons l’artista, avui fracturat per tres urbanitzacions fruit de l’especulació urbanística dels anys 60/70, i generar microrelats sobre el futur d’aquest territori. Alhora, el projecte vol contribuir a la conservació de les restes de l’escola, avui abandonades, i el dret a reclamar els espais de memòria històrica d’una comunitat que ha estat dividida i sostreta d’identitat. En l’indret on encara perduren les restes de les escoles, l'artista preveu fer petites accions com reunir els descendents dels hipotètics alumnes a participar en petits simulacres, amb la col·laboració de l’arqueòleg municipal Jordi Nogués i altres experts.

Biografia

Enric Maurí Vila, de Cardedeu, treballa en diferents registres, fa un ús lliure dels llenguatges i se serveix d'una diversitat de mitjans, com la pintura, el dibuix, l'escultura, el vídeo, la instal·lació, la fotografia o la performance. La seva obra s'articula a través d'interrogar i d’interrogar-se com a mecanisme de debat i pensament. Els seus projectes aborden qüestions socials, el medi ambient, l’economia, el paisatge i la guerra, entre d’altres. En les tres últimes dècades ha participat en la creació de revistes i espais d'art i també ha comissariat cicles d'art contemporani, majoritàriament a Barcelona.  

Va guanyar el Premi Fundació Reddis 2020 amb Atlantis juntament amb Nathalie Rey, (2020) i el seu treball La Pedra filosofal va ser seleccionat a l’Open Panoràmic (2021). 

Enric Maurí ha presentat projectes a llocs com l’Arts Santa Mònica, Artual, la Galeria Antonio de Barnola, la Galeria HO i la Galeria 44, a Barcelona; la I biennal de Cannes i la Galeria Axe Actuel, a França; Studio Ogetto, a Itàlia; Espais, a Girona; Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers; El Roser, a Lleida; 72 Gallery, als EUA; Tecla Sala, a l’Hospitalet de Llobregat; Can Palauet, a Mataró; ACVIC, a Vic; Aldtu, Reus i Centre de Lectura, a Reus; Ad Hoc, a Vigo;  Glougair,  a Berlin; Le sud Attaque, de Sette, a França; Kastanien, a Berlin; i als museus de Girona, Granollers, Mollet del Vallès i Cardedeu. Ha participat en el Festival d’hivern de cinema a Sarajevo; al de 24h de vídeo internacional, a Barcelona i Anglaterra; Loop, a Barcelona; i Panoràmic, a Granollers. També ha presentat obres a fires d’art com ara Arco, de Madrid, i a altres ciutats europees com Basilea (Suïssa), Bari i Torí (Itàlia) i Londres. 

A més, és autor de dues instal·lacions públiques a la ciutat de Barcelona: Bon viatge i Metamemòria. 

Enllaços

• Web: enricmauri.blogspot.com 
• IG: @enricmauri5