Los Informalls

Los Informalls

Lluís i Pere comparteixen alguna cosa que va molt més enllà d'un projecte artístic, una amistat de gairebé mitja vida. Losinformalls parteix d'una base on l'important sempre va ser el gaudi, l'audàcia i el risc d'endinsar-se en móns desconeguts i veure com sortir-ne. La investigació escènica d'aquesta parella artística comença al voltant de l'any 2008 quan van crear el seu primer col·lectiu, Elenigmadelafruta. Amb ell van desenvolupar, gairebé sense saber-ho, les bases i els principis del que avui es coneix com a Losinformalls: una companyia d'arts escèniques que es mou en un lloc entre la dansa, el teatre i l'inexplorat. Una plataforma per a la creació artística en tots els seus àmbits. Representa un estil de vida basat en el moviment, l'humor i l'agitació social, alhora que defensa un art proper i sensible.

A través de les experiències, accidents, festes, fracassos, i també algun encert, acumulats, en Lluís i en Pere s'han convertit en dos professionals de la improvisació, navalles suïsses multiusos, decatletes de l'art i de la vida, amants de jugar amb els límits de l'establert i el políticament correcte.

Oficialment, la companyia Losinformalls es crea a principis de 2019. Des de llavors han participat en innombrables improvisacions, festivals i projectes creatius, han estrenat tres peces: 'Entrañas con patatas' (2020), 'Aperitivo' (2021) i 'ESO' (2021) i han generat un format escènic participatiu propi, l''Informal Stage'. Amb tot això, la marca Losinformalls ha pogut moure's en diferents escenaris, de diferents formats, mides i audiències com el Festival Sismògraf, Mercat de les Flors, MAC Festival, Danseu Festival, Red de Teatros Alternativos, l'Especial Espai de Dansa o la Sala Cuarta Pared. Així han desenvolupat un llenguatge empàtic dins i fora de l'escena que els permet connectar el seu imaginari i univers artístic, ja sigui amb el públic en general com amb el sector professional.

Com si d'artistes de 'varietats' es tractés, els seus projectes i interessos escapen dels límits teatrals convencionals. En els dos últims anys han incorporat en la seva cartera creativa les 'Agitacions', -tornant a aquesta essència més 'gamberra'- agiten i remouen les energies dels entorns per on passen. També han desenvolupat una línia pràctica i educativa per a persones amb experiència en moviment i/o no, 'Saca tu monstruo y dale una paliza', a mode de tallers que s'han impartit a escala nacional i europea en llocs com La Faktoria, Deszalcinha, Mutis o DNI Tanca entre d'altres

En aquest continu atrafegat arribem a 2023, un bon any per a Losinformalls; la companyia desperta cada vegada més interès; el seu treball es presenta internacionalment en països com Noruega, Itàlia, Eslovàquia o Portugal; reben el suport de 'El graner, centre de creació' en la modalitat de creació; porten a terme el comissariat del festival belga 'Out of the toolbox'; i reben una comissió de l'Ajuntament de Barcelona / La Mercè per dur l''Informal Stage' al gran format, ocasió que la companyia aprofita per activar noves col·laboracions artístiques amb grans personalitats de l'escena contemporània com Alberto Velasco, Oriol Pla o Clara Ingold.

Actualment es troben immersos en la seva quarta creació, segona per a sala i de mitjà format, provisionalment titulada 'ALGO QUE HABRÁ QUE HACER', que s'estrenarà en algun moment de 2024.

A més, quan poden, intenten descansa.

ALGO HABRÁ QUE HACER

ALGO HABRÁ QUE HACER (títol provisional) és una recerca escènica de caràcter heterogeni i multidisciplinari on l'objectiu principal és posar el dit a la ferida i desorientar un públic immers en dinàmiques massa amables per inèrcia. En Luis i en Pere es col·loquen com a conills d'Índies per a la intervenció total personal i del públic en diferents situacions i escenes on es qüestiona el fet escènic, l'acte d'anar al teatre, el rol de l'espectador i els límits físics dels intèrprets. Fins a on podem estirar de la goma?