Cia. El desvió

Hem acumulat l'experiència de negar-nos a nosaltres mateixes, la qual cosa ha activat la nostra sensació de conflicte intern. Tenim la 
sensació d'estar atrapades i de no poder triar el que realment volem. La força s'ha distorsionat i ara necessitem una expressió creativa per a poder expressar-la. D’aquesta manera, la creació es converteix en un acte de llibertat i de poder.

Si no podem expressar les emocions, entrem en un estat en el qual marginem què sentim. Ho fem, en part, per a poder funcionar, treballar, actuar, sortir i viure. En tot això queda una cosa amagada, arriba un moment en el qual comencem a explotar i apareix també la dissociació, fem coses que no volem fer i ja no ens impacta res. En aquesta creació volem explorar com és estar posseïdes pel conflicte i explotar en un acte físic i psicològic. És la resposta a viure reaccionant davant dels conflictes interns i que ens envolten.

“Vivim en una bombolla”, col•lectivament ens protegim sota bombolles que agafen forma de ciutats, països i sistemes del primer món. També ideem bombolles individuals, inclús per protegir-nos de nosaltres mateixes, amb les quals ens aïllem cap a dins, limitant la nostra pròpia expressió.

L'alienació, l'aïllament i l'interès individual ha guanyat terreny envers el plantejament col·lectiu, a la mirada oberta i de comunitat. Ens trobem immerses en un sensefí d'estímuls que ens porten a l’ individualisme, estem abstretes de l’entorn, com si visquéssim en bombolles. Bombolles que ens separen subtilment, complexament i fragilment d’allò que està passant. Són intents de supervivència, carregats de pors i privilegis, que en qualsevol moment poden explotar.

En aquesta creació volem partir de la bombolla com a idea figurada de l’espai personal/social i de la separació invisible amb el conflicte, generant una proposta coreogràfica i performativa de 
carrer. Explorar al voltant d’aquest estat alterat i desesperat fruit de l’opressió interna i externa que necessita explotar i veure com es relaciona amb l’exterior. 

Per això volem treballar amb elements que remetin a les bombolles, com són pilotes grans de plàstic transparent on hi puguem cabre i 
moure’ns dintre, o interaccionar amb els plàstics de bombolles que s’utilitzen per a protegir els objectes fràgils. A partir d’aquí, volem explorar corporalitats que entrin en relació des de les bombolles i que serveixin també per a relacionarnos amb l’exterior, interpel·lant i establint un diàleg amb el públic. Veure de quina manera exploten i descobrir la tensió física que apareix entre aquests cossos individuals i el Món.

Companyia El desvió

El Desvío és una companyia de dansa nascuda a Barcelona, formada per Sílvia Cepero, Iris Claramunt i Claudia Auzinger. Els seus projectes de dansa se centren en investigar com la dansa pot ser una eina de reflexió, anàlisi i denúncia. Com el seu nom indica, El Desvío neix d'un gir en les vides dels seus integrants, dos d'elles de Barcelona i una de Viena, que van decidir desviarse dels seus anteriors camins professionals i submergir-se de ple en la dansa i la creació. Com a intèrprets i creadores, duen a terme, tant individual com col·lectivament, les seves pròpies creacions. Actualment la companyia està en gira amb la peça La (des)espera, tant amb la versió de sala com de carrer. La (des)espera ha estat coproduïda per l'ICUB/ Dansa Metropolitana i ha format part del programa del festival '24  (Barcelona, Espanya).

Biografia

Sílvia Cepero és una ballarina, coreògrafa i facilitadora de processos. Graduada en Dansa Contemporània i Creació a AREA, Espai de Dansa i Creació. S'ha format a nivell nacional amb nombrosos ballarins i coreògrafs. És co-fundadora de la companyia Cia. EL DESVÍO, en la qual treballa com a creadora i intèrpret. Actualment amb La (des)espera (coproducció Dansa Metropolitana 2024). Co-dirigeix el projecte Lights on stAGE +65 acollit per centres de creació com la Nau Ivanow, AREA, nuNart, La Caldera i l’Unió de Sant Cugat.

Iris Claramunt és una ballarina, intèrpret i directora d’art de projectes de disseny. Formada independentment en diferents disciplines en diversos centres de Dansa de Barcelona i Berlín. Posteriorment, cursa la Formació Professional de dansa contemporània i creació a AREA, Espai de Dansa i Creació. També té formació i llarg recorregut professional com a directora d’art i dissenyadora gràfica.

Claudia Auzinger viu i treballa com a ballarina independent, coreògrafa i professora de dansa principalment a Barcelona. Es va graduar en dansa contemporània a AREA, Espai de Dansa i Creació de Barcelona en 2022. A través de nombrosos entrenaments amb diferents artistes a Viena, Riga, Budapest i Barcelona, està influenciada per una varietat de llenguatges de moviment de la dansa contemporània. A més, és urbanista de formació (Màster 2015, Viena) i arquitecta paisatgista (Llicenciatura 2011, Viena/ Lisboa) i va treballar en projectes participatius sobre desenvolupament de barris, cohesió social i accessibilitat a l'espai públic entre 2015 i 2019. També va treballar com a assistent de recerca i professora en diverses universitats de Viena.